HISTÒRIA DEL FUNDADOR
QUI SOM
José Osuna Díaz, nascut en el si d'una família humil el 17 de maig de 1941, a Antequera (Màlaga), va emigrar amb la seva família el 1949 a la recerca d'un futur més pròsper. Als 12 anys d'edat va interrompre els seus estudis per iniciar la seva carrera professional com a aprenent d'electricista, amb el Sr.Jaume Vendrell al carrer Verge del Pilar de Sadadell. Les seves tasques eren les pròpies de la seva categoria, es dedicava a estar pendent dels treballs que exercia l'oficial, per proporcionar-li les eines i el material que necessitava en tot moment, organitzar el taller, i preparar els materials per al dia següent. Passats dos anys, en veure que no progressava el seu aprenentatge, va decidir ampliar nous horitzons i va iniciar una nova relació laboral en l'empresa que regentava el Sr.Jesús Soler, a la carretera de Terrassa nº112 de Sabadell. Allà va exercir d'electricista i lampista durant un any. Passat aquest temps, novament, va decidir prosseguir un altre camí ja que l'activitat de l'empresa es va orientar cap a la reparació de radiadors en el sector de l'automoció.
Mentre trobava una feina que correspongués a les seves expectatives va pactar amb el Sr.Vendrell, el seu antic cap, reprendre els serveis fins que mesos després el va contractar el Sr.Joaquin Soler de Sabadell, el seu gran mestre, a qui li deu la major part del seu quefer, amb el qual va passar cinc anys com a electricista i lampista.
Propi de la seva caracter emprenedor, passat aquest temps, desitjava prosseguir la seva evolució, les tasques que exercia ja no li ajudaven a ampliar els seus coneixements, de manera que li va proposar al Sr.Juan Vila, viari de Barcelona nº5, a Santa Maria de Barberà , que li fes una prova per ocupar un lloc en una categoria superior a la d'ajudant, i aquest la hi va concedir, i la va superar. Va estar un any aproximadament, fins que el 19 de Març de de 1961 el van cridar a files per fer el servei militar obligatori a Madrid, concretament a Comenar Vell. Res més ingressar, li van adjudicar una plaça d'exclusiu interí a la caserna, posseïa amplis coneixements en més d'un ofici, electricista i lampista, pràctica habitual a Catalunya, però no a la resta de la Península. A ell no li entusiasmava la idea de romandre a la base tot el dia, pel que va sol·licitar el seu trasllat, i com que mantenia bona relació amb els seus superiors van acceptar, tot i que no va ser fins després de rebre diverses contraofertes. El van destinar al Regiment d'Infanteria de Lleó 38, al carrer Atocha nº17, Madrid.
Va entrar com xofer, la seva primera tasca va consistir a recollir al Coronel i traslladar-lo segons ordres. Propi del seu caràcter puntual va arribar a l'hora, va trucar al timbre i va esperar. La prudència va deixar esperant 45 minuts, i passat aquest temps va decidir insistir, però aquest cop trucant a la porta amb la mà. Immediatament va aparèixer el Coronel molt enfadat, exigint explicacions del retard, sorprès Josep, no donava crèdit al que estava escoltant, tot i que la situació tenia una explicació molt senzilla, el timbre estava avariat. El Coronel va comentar que havia d'avisar un electricista i José li va dir que no ho avisés, que l'hi reparava ell. I així va ser com José va entrar amb la sort de cara, li van concedir un permís especial que li permetia exercir d'electricista i lampista durant el dia en "Moratalá poble" i dormir a la caserna.
Llicenciat als 15 mesos, al juny de 1964, va tornar a Catalunya i es va reincorporar a l'últim lloc de treball que va tenir. Transcorregut un any va sol·licitar una promoció i el Sr.Vila la hi va denegar, però a canvi li va proposar traspassar-li el negoci a ell i al seu company de treball, el Sr.Quimet Coll, fundant l'empresa Coll-Osuna, fins que el 1965 que va emprendre la seva carrera en solitari. El 1967 va comprar el terreny en el qual construiria la seu del seu negoci, al carrer Alcalde Comas nº35 de Santa Maria de Barberà, actual Barberà del Vallès, i poc a poc va anar guanyant clientela i ampliant l'activitat amb el gas, la calefacció i automatització, entre d'altres, donant servei al sector domèstic i industrial. Va ser el primer instal·lador de la població que donava cobertura a la indústria de la zona, a empreses com: Filatures Barberà, Pastes Pedragosa, Capella, Badiella i Sant Joan, Baricentro, Armesa, Catric, Manipulats Supapel, Xocolates Solé i Joaquim Casals, entre altres. Va ser ampliant el radi de treball realitzant promocions d'habitatges a Tarragona, instal·lacions elèctriques i d'automatització per als telecadires de Vallter 2000, La Molina, Setcases, Candanchú, Llessui, Baqueira Beret, ... aquests últims treballs aportaven massa risc i temps fora de casa, pel que va decidir ampliar el negoci amb clientela de la zona.
Fruit de la seva unió matrimonial amb Trinitat van néixer els seus tres fills, el 1967 José Ramón, el 1970 Javier i el 1975 Eva Maria. Per i per a la seva família treballava de sol a sol, mai deia no als seus clients, solucionava qualsevol tipus d'avaria, el seu lema era aportar solucions. A poc a poc es van anar incorporant a l'empresa els seus fills, cadascun dirigia una àrea diferent, José Ramón dirigia el departament comercial i d'automatització, Javier l'oficina tècnica i Eva Maria el departament d'administració. El 1997 José Ramón va decidir abandonar la companyia amb un projecte ambiciós de reciclatge, fabricació i venda de tòner i tinta per consumibles informàtics, de manera que la secció d'automatització va recaure en mans de Javier. Van anar passant els anys i tant la cartera de clients com els serveis a realitzar augmentaven de mica en mica, igual que s'incorporaven nous treballadors i altres marxaven.
El 17 de maig de 2006 José va passar el relleu de l'empresa als seus fills Xavier i Eva Maria, per iniciar una nova etapa en la que es dedica a restaurar motocicletes històriques, i gaudir de la família, especialment dels seus néts.
